Abans de veure l’obra de teatre
1. Prèviament al visionat de la pel·lícula, busca informació a la xarxa sobre la Companyia Teatre Micalet, de qui és aquesta obra teatral. Resumeix-la en unes tres línies.
2. Llegeix aquest fragment del “Coral romput” de La clau que obri tots els panys (Obra Completa 6):
No sé si tinc el cap tot ple de grills, com diuen.
Però jo sé que tinc el cor tot ple de grills,
i també les butxaques, i si escric és per ells,
per aquesta nostàlgia que tinc d’un món verdíssim
de xiquets agafant les móres d’albarser
i de xiquets que seien al rastell per les nits
d’estiu i li tiraven quatre pedres a un gos,
de xiquets que furtaven melons, bresquilles, figues
i després se n’anaven a menjar-se-les dins
un dacsar, i menjaven, i dormien després,
i després es tiraven a nadar a la séquia
i es secaven al sol i ballaven grotescs
damunt l’herba del marge, i eren obscens, i ingenus.
3. Llegeix el següent poema de Llibre de meravelles i respon a la següent pregunta: què pot voler dir assumir la veu del poble?:
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
4. Escolta el següent poema del poemari Xàtiva del tercer volum del Mural del País Valencià, recitat per Ovidi Montllor en aquest enregistrament: https://www.youtube.com/watch?v=K7rF5AnczLI
XII
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Durant la representació teatral
Cal que pares atenció als següents elements durant el visionat de l’espectacle teatral. Són molts aspectes, així que podeu repartir-vos la feina entre els companys i que cadascú se centre només en unes poques de les coses que se vos demanen. Després, feu posada en comú per a contestar les qüestions.
1. Anota almenys dues anècdotes d’infantesa que el seu personatge conta al llarg de l’obra.
2. Fixa’t en els personatges entrevistats que apareixen en les projeccions de la paret del fons al llarg de la representació i fes cinc cèntims del que diu cadascú.
3. Anota els adverbis acabats en -ment que escoltes al llarg de l’obra (per exemple, “imperativament” o “dictatorialment”). Quin personatge en diu més? Creus que és casualitat que aquest personatge pronuncie tants adverbis acabats en -ment? (Reflexionar sobre aquesta característica de l’estil d’Estellés)
4. Escriu almenys dues expressions o moments de l’obra on parla el personatge d’Estellés on diga alguna brofegada, com ara insults o expressions sexuals, etc. Intenta reescriure aproximadament el que es diu en aquests punts de l’obra.
5. Apunta els noms d’escriptors de tots els temps i llocs que s’esmenten al llarg de l’obra teatral. En acabar la representació, busca a la xarxa informació sobre almenys tres d’ells i resumeix-la en tres línies per cada autor.
Després de la representació teatral
1. Quins personatge hi apareixen en la representació? Descriu-los breument.
2. Quin és l’argument de l’obra de teatre?
3. Com és l’espai en què s’esdevé l’acció durant tota l’obra teatral?
4. El personatge d’Estellés està molt treballar perquè s’assemble molt al poeta en la manera de parlar i en el físic. Busca imatges o vídeos d’Estellés a la xarxa i comenta en què s’assemblen més, i en què no tant, el personatge de l’obra que fa d’Estellés i l’autèntic Estellés.
5. Diries que el to que utilitza el personatge en l’obra teatral és formal o col·loquial? Per què utilitzarà aquest to el personatge d’Estellés en l’obra de teatre?
6. L’obra comença i acaba amb una mateixa imatge, que és la següent:
7. Explica amb què es relaciona el motiu d’aquesta taula il·luminada amb una làmpada d’estudi els papers, els papers, el bolígraf i les ulleres tot damunt la taula.
8. Qui ha estat “el gran mestre” de Vicent Andrés Estellés segons el seu personatge?
9. Què pot voler dir la filla d’Estellés quan l’entrevisten i afirma que “Estellés és Estellés”?
10. Antifranquista. País, la cultura ha estat i està oprimida al País Valencià, té una caseta a Benimodo. Li truquen insultant-lo. la idea de País Valencià que té estellés és la de JF. VAE diu “ací em pariren i ací estic” “el meu país és on visc, on estime, on…” Quin és el país que estima Vicent Andrés Estellés?
11. Quina part del cos li fa sovint mal a Estellés, del dolor de la qual se’n queixa el seu personatge?
12. Jaume Pérez Montaner, en un dels fragments de l’entrevista que es projecten al llarg de l’obra, qualifica Estellés com a sacerdot que manté viva la flama de la llengua. Què deu voler dir aquesta afirmació? Explica-la amb les teues paraules.