Seqüència didàctica 4rt d’ESO
Poesia i argumentació: la vida és un viatge
* Aquesta entrada és una adaptació de la wiki http://poesiaiargumentaciolavidaesunviatge.wikispaces.com, a la qual no es pot entrar si no és amb permissos de l’administrador. Si algú està interessat en accedir-hi a la wiki original, que escriga un comentari a aquesta entrada demanant-m’ho i m’hi posaré en contacte per a donar-li accés només puga.
Aina Monferrer Palmer
Universitat Jaume I
Índex
Mapa de la wiki
1. Introducció
2. Temporització i metodologia
3. Materials
4. Avaluació
5. Bibliografia i recursos
Mapa de la wiki
1. Introducció
Poesia i argumentació: el viatge, la vida i l’aprenentatge
Aquesta seqüència didàctica (SD) ha estat pensada per a alumnes de 4rt d’ESO de Llengua i Literatura Catalanes. El mite homèric del viatge vital n’és l’eix temàtic.
Així, es proposa reflexionar sobre la idea del mite homèric del viatge a través de diferents plasmacions d’aquest en la literatura catalana contemporània (d’una banda, la traducció de l’Odissea feta per Joan Francesc Mira el 2011 i el ressò assagístic que aquesta ha tingut en Joan Garí; d’altra banda, el poema “Ítaca” de Kavafis traduït per Carles Riba; finalment, la influència d’aquest tema en la poesia de Vicent Andrés Estellés). També s’han utilitzat musicacions dels poemes (la del poema “Ítaca” feta per Lluís Llach i la d’Antibes feta per Maria del Mar Bonet). En primer lloc, s’estudia la ressenya de Joan Garí sobre la traducció de l’Odissea de Joan F. Mira. Es tracta d’un text argumentatiu prototípic. En segon lloc, s’analitza el poema “Ítaca” pel que fa a la seua estructura argumentativa i en relació amb el tema.
Finalment, es mostraran diverses representacions del viatge que apareixen en la poesia de Vicent Andrés Estellés, sense perdre de vista aquells elements de l’argumentació que s’hi troben. Els poemes d’Estellés visiten el viatge homèric des de perspectives diverses, com són: el viatge com a exili durant la postguerra franquista, el viatge com a metàfora de la mort i el viatge com a exili cultural. Des d’aquestes distintes perspectives, s’abordarà el treball expositiu-argumentatiu final, a través del qual els alumnes, després d’un debat col·lectiu, respondran de manera justificada i argumentada a la qüestió motor de la tasca: és la vida un viatge?
Així doncs, la tasca objecte d’aquesta SD és l’elaboració d’un text expositiu-argumentatiu d’entre 200 i 300 mots al voltant d’una idea: la vida és un viatge d’aprenentatge. La lectura, l’escolta atenta, el debat i, en definitiva, la co-construcció de coneixement, són les eines de què disposarà cada alumne durant el procés que ha de culminar en l’elaboració del text. L’ús adequat i continuat d’aquests instruments de coneixement forma part del procés per ajudar a perfilar el camí cap a la consecució de la tasca final de la SD.
La professora serà una peça clau durant aquest procés, ja que haurà de gestionar la diversitat de l’aula de la manera més productiva possible, no només pel que fa a les procedències de l’alumnat, sinó també, i sobretot, pels distints nivells de llengua i d’aprenentatge així com també la idiosincràsia de cada alumne. És fonamental que els professors actuïn de facilitadors i guies durant el procés personal i col·lectiu implicant-se a fons en el desenvolupament de la SD tant en les tasques individuals com en les col·lectives.
Aquesta SD està pensada per a una classe sense ordinadors. Òbviament, Internet és una eina magnífica per a l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengues perquè dóna accés directe a bona part de la cultura en la llengua que es vol aprendre. Tanmateix, a molts centres educatius, l’accés a Internet en la classe de Llengua i Literatura Catalanes no sempre és possible i també cal tenir propostes didàctiques per a aquests casos. En aquesta SD, la llibertat de camins per a la ressoloció de la tasca final queda limitada per un important intervencionisme per part del professor, que guia i porta el temps durant tota la SD.
Objectius
Objectius generals:
– Aprendre a elaborar un text argumentatiu escrit breu sobre un tema abstracte.
– Aprendre a expressar-se de manera correcta (normativament, amb respecte i amb efectivitat retòrica) en l’argumentació oral.
– Comprendre com la mirada poètica tracta temes de l’experiència humana a través de metàfores.
– Conèixer el mite de l’Odissea i copsar la seua importància en la cultura occidental com a metàfora del procés d’aprenentatge vital a través de la metàfora del viatge d’anada i de tornada d’Ulisses a Ítaca (referència del llibre la semilla inmortal).
Objectius específics:
– Fomentar el treball en equip des d’una perspectiva socioconstructivista de l’aprenentatge, segons la qual per a l’aprenentatge és imprescindible la interacció entre iguals.
– Familiaritzar-se amb la poesia i desmuntar els tòpics que es tenen sobre aquest gènere literari (per exemple, demostrar que en la poesia podem trobar seqüències textuals de tota mena i que tothom pot llegir-la i “entendre-la”).
– Conèixer i saber utilitzar algunes de les figures retòriques de la poesia que també trobarem en els textos argumentatius prototípics, com ara els jocs de paraules, les repeticions i les reformulacions (sinonímia…), la metàfora i la comparació, les preguntes retòriques, l’ús de diferents tipus de connectors (de contra-argumentació, de causa, de conseqüència), l’enunciació en primera persona, etc.
– Treballar la capacitat de creixement personal al llarg de tota la vida a través de la presa de consciència que la vida és un llarg i continu procés d’aprenentatge (Long Life Learning).
– Ser capaços de debatre oralment sobre un tema abstracte com aquest, des del respecte dels torns de paraula i amb aportacions variades i enriquidores.
– Abordar els textos des de l’oralitat per tal de fomentar la lectura en veu alta i treballar per a millorar les habilitats d’expressió oral.
– Prendre consciència del cànon literari català i de les influències d’uns autors en altres a través d’un dels temes més emblemàtics de la literatura europea.
Competències
A continuació, descriurem les competències que ens proposem de treballar, les quals estan relacionades amb alguns dels continguts previstos dins les assignatures de llengua i literatura catalana i castellana (4rt ESO).
Dimensió comunicativa
– Participar activament i crítica en converses i situacions comunicatives orals pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en aquelles necessàries per a la gestió (planificació, seguiment, avaluació i informe final) de les tasques pròpies de les diferents matèries curriculars, per a la recerca i exposició d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’exposició de les conclusions dels aprenentatges.
– Valorar la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, tant en activitats individuals com en el treball cooperatiu.
– Practicar procediments bàsics d’assertivitat i manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants.
– Participar en debats de temes acadèmics o escolars pautats i reglamentats.
– Assumir les responsabilitats i la co-avaluació dels processos i dels resultats en les situacions de treball cooperatiu.
– Comprendre textos orals, escrits (i audiovisuals) de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques de tots els tipus de textos específics de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció i comunicació d’informació dels diferents mitjans i suports utilitzats per a la construcció del saber propi de cada disciplina.
– Valorar de manera crítica l’acceptació o no del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.
– Produir textos orals, escrits i audiovisuals a partir d’intencions i contextos comunicatius diversos: argumentació ideològica, exposició de treballs i informes administratius, etc.
– Utilitzar els elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, procediments per a la progressió del discurs i adequació dels registres lingüístics a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadèmiques.
– Reconèixer i produir patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i enunciats.
– Identificar i conèixer les característiques dels discursos argumentatius, expositius, administratius elaborats i de la conversa formal.
– Identificar els mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenció als connectors útils per introduir un tema, relacionar idees, posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condició, objecció, posicionament davant de diverses opcions.
– Acceptar l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.
– Participar en l’avaluació i ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció, de les produccions orals, escrites (i audiovisuals).
– Interessar-se en desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de l’aula i fora d’aquesta.
– Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.
Dimensió estètica i literària
– Lectura comentada i recitat de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en diferents autors i períodes literaris, i valorant la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
– Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits en les lectures (adaptant els missatges “clàssics” a l’actualitat, a un missatge més proper i propi o modificant-ne les formes o els formats).
2. Temporització i metodologia
La lectura, el debat i la reflexió a partir d’un material i temàtica concrets configuren el conjunt de les tasques intermèdies, les quals detallem en la següent graella.
En iniciar la SD, els professors en faran una presentació per tal de situar els alumnes, els informaran sobre la temàtica, el material i els procediments que utilitzaran i explicaran en què consisteix la tasca central de la SD per tal que des de l’inici, en la primera sessió, puguin començar a connectar el coneixement adquirit i compartit en les tasques intermèdies, les quals seran el “brou de cultiu” per elaborar la tasca principal, que és l’eaboració d’un text argumentatiu escrit breu sobre un tema abstracte.
| Sessió | T. | Tema | Metodologia | Materials | Interacció | |
| 1 | 1a sessió(50’) | 15’ | Textos i seqüències textuals: l’argumentació | El professor fa una introducció sobre els textos argumentatius. A partir de les intervencions dels alumnes, es localitzaran en els materials els trets característics d’aquesta tipologia textual. | Una __ressenya__ assagística sobre l’Odissea de Joan F. Mira (Joan Garí)__Presentació de Slideshare sobre textos argumentatius__ | Tota la classe |
| 2 | 15’ | Les seqüències argumentatives en poesia | Tres alumnes voluntaris llegiran, per parts, el poema en veu alta. Entre tots, identificarem les tres parts de l’argumentació en el poema. En acabar, escoltarem la musicació feta per Llach. | Poema “Ítaca” de Kavafis traduït per Carles Riba | Tota la classe | |
| 3 | 15’ | La metàfora de la vida com un viatge d’aprenentatge | Farem un debat o col·loqui entre tots sobre el significat d’aquest poema. Què pot voler representar Ítaca? Per què és una illa? Què poden ser els Lestrígons i els Cíclops? Què representa el camí d’anada i tornada a l’illa? | Poema “Ítaca” de Kavafis traduït per Carles Riba | Tota la classe | |
| 4 | 5’ | Organització dels grups de treball | Organitzarem els grups de quatre o cinc membres de manera equilibrada i explicarem breument el treball en grup de la propera sessió. Cada grup escollirà el seu portaveu o si volen que sigui un càrrec rotatiu. | Grups de quatre o cinc persones | ||
| 5 | 2a sessió(50’) | 5’ | Recordatori sobre l’argumentació i el mite de l’Odissea | Recordarem la sessió anterior pel que fa a les característiques dels textos argumentatius i recordarem la metàfora de la vida com un viatge d’aprenentatge. | Poema de Kavafis i apunts sobre argumentació | Tota la classe |
| 6 | 5’ | Breu presentació de Vicent Andrés Estellés: poeta i periodista | Repartirem els textos d’Estellés a treballar. | Poemes d’Estellés i apunts sobre argumentació | Tota la classe | |
| 7 | 15’ | Lectura en veu alta i identificació doble: trets argumentatius i la metàfora del viatge. | Es llegiran tots els poemes d’Estellés repartits en veu alta per a tota la classe. Cada alumne llegirà un fragment de poema de manera que tots els alumnes hagen llegit en veu alta. Mentrestant, cada alumne haurà anat subratllant en el seu text els elements de l’argumentació que haurà anat trobant individualment. Hauran de buscar en aquests poemes dos elements alhora: d’una banda, característiques dels texts argumentatius i, de l’altra, elements que puguin fer referència metafòrica al mite de l’Odissea (cal recordar que qualsevol idea és vàlida i que no tinguin por a participar i a dir el que intueixen dels poemes, que són texts que tenen infinites interpretacions i que totes poden ser vàlides). | Poemes d’Estellés i apunts sobre argumentació | Tota la classe / individual | |
| 8 | 15’ | Posada en comú en el grup dels elements identificats en els dos sentits: argumentació i metàfora del viatge vital | Amb els grups de dos o tres persones que s’havien format la darrera sessió, posaran en comú i comentaran els elements de l’argumentació que cada membre del grup ha subratllat, tot debatent-ne la pertinença en cas de dubte. Mentre els alumnes fan la tasca per grups, s’escoltarà alguna de les musicacions que Maria del Mar Bonet va fer dels poemes d’Estellés que parlaven de Mallorca, especialment pertanyents al poemari Antibes. La professora es passejarà entre els grups de la classe per resoldre qualsevol dubte que sorgeixi. | Poemes d’Estellés i apunts sobre argumentació | Grups de quatre o cinc persones | |
| 9 | 10’ | Exposició i debat entre grups per mitjà dels portaveus | Posada en comú sobre el que ha trobat cada grup relacionat amb recursos argumentatius i amb el mite homèric de la vida com a viatge d’aprenentatge. Cada grup té un portaveu que és qui parlarà.Després, a partir d’unes preguntes fetes pel professor, es farà un debat entre tots els grups sobre la metàfora de la vida com a viatge. | Poemes d’Estellés, apunts sobre argumentació i preguntes-guia | Tota la classe /Grups de quatre o cinc persones | |
| 10 | 10’ | Esborrany de la tasca final | Tasca final de la SD: Cada alumne escriu un esborrany d’assaig sobre la metàfora de la vida com un camí d’aprenentatge a partir de les idees del debat i del que ell pensa. El text ha de tenir entre 200 i 300 mots i una estructura tripartida típica d’un text argumentatiu. Hauran d’usar els recursos argumentatius que s’han treballat en la seqüència didàctica. Els alumnes hauran d’acabar de redactar el text argumentatiu a casa i lliurar-lo el proper dia de classe. | Preguntes-guia i apunts sobre argumentació | Individual | |
| 12 | 3a sessió(50’) | 25’ | Lliurament de la tasca final i lectura en veu alta | Lliurament de la redacció del text argumentatiu per part de cada alumne prèvia lectura en veu alta del text que cadascú ha escrit. | Individual | |
| 13 | 10’ | Recapitulació i avaluació de la SD | Recapitulació i reflexió sobre el que s’ha après. Autoavaluació col·lectiva i avaluació de l’activitat per tal que la professora millori la SD a partir de les aportacions dels alumnes. | Graella d’avaluació de la SD per a l’alumne | Tota la classe | |
| 14 | 15’ | Avaluació i autoavaluació individuals | Avaluació i autoavaluació individuals. | Graella d’autoavaluació | Individual |
Els textos amb què treballarem
Per veure els textos que treballem en aquesta seqüència didàctica com a materials per a explicar els conceptes de l’argumentació i de la metàfora de la vida com a viatge d’aprenentatge, cliqueu aquí, o passeu a la següent pàgina, anomenada Materials.
3. Materials
| Fitxa: guia de preguntes sobre entendre la vida com un viatge (per a les activitats 9 i 10; debat i elaboració de la tasca final) |
| 1. És la vida un viatge? Per què? 2. Quins elements tenen en comú la vida i el viatge? 3. S’aprén durant tota la vida? Per què?4. Quines coses s’aprenen o es poden aprendre al llarg de la vida? 5. Creus que totes les persones aprenen les mateixes coses al llarg de la vida? Les aprenen al mateix temps? 6. Sap una persona més vella més coses que una persona més jove? Quines coses? Per què? 7. Fins a quina edat penses estudiar i aprendre coses? 8. Saps el que és l’aprenentatge al llarg de la vida o Long Life Learning? Què en penses? 9. Què és Ítaca per a tu? Per què? 10. Quins serien els teus cíclops, sirenes i lestrígons? 11. Coneixes més poemes, llibres, pel·lícules, caçons o altres tipus d’obres d’art inspirades en el mite de l’Odissea? 12. Creus que hi ha una edat per a deixar d’aprendre i d’estudiar o, en canvi, creus que no cal deixar mai d’estudiar i de culturitzar-se? Per què? 13. Creus que és igual d’important i d’accessible estudiar ara que en l’època dels teus avis? |
Materials: Els textos amb què es treballa
__**”La vida mentrimentres”: ressenya assagística sobre la traducció de l’Odissea feta per Joan Francesc Mira (2011)**__
La vida mentrimentres
Títol: Odissea
Autor: Homer
Editorial Proa
Barcelona, 2011
441 pàgines
Traducció de Joan F. Mira
Han passat anys, molts anys, però recorde perfectament quan vaig llegir per primera vegada l’Odissea. Eren els anys agredolços del final de l’adolescència i la versió triada fou, naturalment, la del senyor Carles Riba. Conserve molt acuradament aquell venerable volum de l’editorial Alpha, de la col·lecció “Clàssics de tots els temps”. El vaig comprar en una llibreria que ja no existeix (3 i Ratlla era el seu nom i el carrer Carcaixent de Castelló la seua efímera localització) potser també perquè ja no es fan llibres així -perquè ja no hi ha poetes com Carles Riba. Llavors pregonàvem l’orgull de comptar amb la millor versió que s’havia fet dels vells versos d’Homer a cap llengua. I el gegant Riba, des del seu proemi (“Uns mots del traductor”), ens explicava -i jo subratllava- que “és en l’home el misteri, no en l’obra d’art: ella dura, exercint el seu simple imperi, exigint sempre uns nous ulls que contemplin i que hi vegin més d’actual”.
Més de mig segle després, el també hel·lenista Joan F. Mira ha emprés una nova traducció dels 12.000 versos de l’Odissea i la primera cosa que ha hagut de deixar clar és que no pretén competir amb Carles Riba. És un advertiment raonable. Al capdavall, Mira ha hagut de passar alguns anys de la seua vida en aquest seu propòsit i només això ja mereix un profund respecte. Si Riba va fer d’Homer un poema propi, Mira pretén ajudar el lector actual a entendre el poema d’Homer. Aquesta humilitat l’honora. Jo no sé grec. La meua formació filològica només inclogué el llatí en l’apartat de llengües clàssiques. Ho consideraré un forat més en la vertiginosa cadena de buits insondables que constitueixen la meua colossal ignorància. Precisament per això, no puc jutjar ni la traducció de Riba ni la de Mira. Sé, això sí, quina mena de calfred em recorre l’ànima quan l’autor de les Elegies de Bierville signa aquesta celebèrrima invocació:
“Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia…”
Joan F. Mira ens proposa, al seu torn, aquesta nova versió:
“Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.
Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,
però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes,
sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida”.
Estic absolutament segur que l’hexàmetre homèric, en mans de Mira, es converteix en una màquina girada amb enorme precisió: un vers entre tretze i dèsset síl·labes, sempre amb final femení, amb sis peus (accents) rítmicament rellevants, el cinqué dels quals és dactílic, és a dir, amb una síl·laba tònica i dues àtones (tal com es pot comprovar en les negretes de la primera frase, si no vaig errat). I posaria la mà al foc que l’autor de Borja papa ha interpretat fidelíssimament el text original. No crec pas fer-li cap greuge si ara afirme que, tanmateix, els versos de Riba continuaran suggerint-me un món potser més ribià que homèric, com només ho poden fer els versos genials d’un llibre llegit en una època clau de la vida i comprat en una llibreria que ja no existeix.
Dit tot això, també m’agradaria explicar que, en la traducció de Riba o en la de Mira (i per què no amb totes dues?), l’Odissea és un d’aquell llibres que s’han de llegir, i s’han de rellegir sovint. Totes aquests peripècies d’Ulisses formen ja part del fons més sòlid de la nostra cultura i el viatge es constitueix -d’ençà d’Homer- en la manera que tenim d’entendre el nostre pas per la vida. Ja sé que -el propi Mira ho ha recordat- l’essencial de l’Odissea no és el viatge en si, sinó el retorn a casa. Aquest retorn, però, és la constatació d’un final que clou l’aventura i inaugura potser una etapa d’avorriment conjugal indigna d’algú com Ulisses. Què ha de fer Odisseu amb Penèlope una vegada junts i tots sols a Ítaca? El bo d’Ítaca -Kavafis ens ho va ensenyar, en aquell superb poema que també traduí Carles Riba- és que és un horitzó que no es materialitza mai. En temps de crisi, però -¡aquests temps!-, és lògic que alguns albiren la restitució de l’ordre com una perspectiva afalagadora. Doncs no ho és: és, en realitat, un conyàs, el final de la partida, la mort de la literatura i la mort tout court.
La lliçó d’Homer és que no cal pensar en el final. La vida és l’anar fent mentrimentres. La vida -com va dir aquell- és tot allò que passa mentre hi penses. I les aventures poden ser amb lestrigons, cíclops i deesses igníferes o amb els contertulis del bar de Leopold Bloom, el nostre irònic Odisseu contemporani. Tots els dies eixim cap a Ítaca sense saber-ho. I l’Odissea ens recorda, acabe com acabe la nostra jornada, que ningú ens podrà llevar tot el que hem atresorat fent-hi via.
Joan Garí
[[http://370016-92304.uoc.wikispaces.net/-/Disseny%20de%20la%20tasca/Anna%20Maria%20Agustí%20%20i%20Aina%20Monferrer/kavafis|Text de Kavafis (traduït per Carles Riba): “Ítaca”]]
Els colors són un intent de trobar en aquest poema l’estructura tripartida que es troba en els texts argumentatius: introducció – argumetntació – conclusions]. Pensem que, a partir d’aquest poema, es pot explicar l’estructura de tres parts que té un text argumentatiu.
“Ítaca” de Konstantínos Kavafis (1963-1933), traduït per Carles Riba (1911)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Musicació d’aquest poema feta per Lluís Llach:
__**__http://www.youtube.com/watch?v=OaXfvhogecw__**__
[[http://370016-92304.uoc.wikispaces.net/-/Disseny%20de%20la%20tasca/Anna%20Maria%20Agustí%20%20i%20Aina%20Monferrer/Poemes+d%27Estellés|Poemes d’Estellés]]
| A. Horacianes, poema XXVII | B. Poemes esparsos, “Vedat” |
| oh caríssim virgili.tu no has pogut anar a grècia,i si a roma hi ha hagut alguna criaturaque mereixia anar a grècia,
fores tu. atentament m’escoltes, em preguntes per grècia. indignament l’he coneguda i fins i tot l’enyore, i inhàbilment no sé què dir-te. et referesc anècdotes, trivialitats només. no mereixia jo haver anat a grècia. quin profit he tret jo d’aquell viatge? hauríem guanyat tant tots els romans si hi haguesses anat tu! ara te’n vas a casa, i sol entre els xiprers, al capaltard, et pense, t’estime molt, virgili. remotament escolte un vers perdut de safo, com fet per tu, virgili, |
Volen agulles entre els pins al solXiulen ocells de tenaç alegriaGravita el sol sobre tota la terraUna sentor de pinassa, de terra
El fill d’Ulisses parla amb el monarca Uns còdols sols delimiten la casa Ítaca espera el retorn de l’heroi Netes les nits d’extens cel amb estrelles Dies de llum excitada, frenètica Arropa els ulls i la massa encefàlica Hores pol·len com d’un prestigi antic! Arrossegada, arrossegada nit. |
| Elements de l’argumentació:– Identificació d’una pregunta retòrica.– Enunciació en primera persona.– La comparació (entre dos poetes: Safo i Virgili)
– Comparacions. |
Elements de l’argumentació:– Es tracta d’una seqüència descriptiva d’una escena.No trobem elements específics de l’argumentació. |
| Tema:– L’exili cultural.– Apareix la idea d’anar a Grècia, que és la cuna de la cultura europea.– Anar a Grècia com a metàfora del coneixement profund de la cultura. | Tema:– Apareix el motiu de l’Odissea, a través del vers setè,on s’anomena Ítaca i l’heroi, Ulisses.– A través de la descripció d’un paisatge de terra, agrícola,
de vegetació mediterrània on no passa especialment res, es recupera el motiu de l’espera, que es pot relacionar amb l’espera de Penèlope mentre Ulisses no torna. |
| C. Horacianes, poema LI | D. Antibes, primers poemes de la segona part (“Les illes”) |
| aquest any miserable,m.cm.lxiii. d. de c.,serà molt recordat i molt amargament.vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca; —diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi—; sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat; jo escric i espere a burjassot, mentre pels carrers de valència la gent, obscena, crida i crema un llibre. |
IILES ILLESamor mi mosse, che mi fa parlareDante
a maria del mar bonet illes de cap al tard com us enyore llimes i taronges volaven les parres la mar floria en roses en magranes en cistelletes verdes ai com floria si jo fos ric faria col·leccions d’illes les trauria al balcó com cantarien m’he enamorat d’una illa però ella no em fa cas em moriré de mala seguida he estimat molt una illa ella volia ésser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera el moribund us prega encara amb un fil de veu parleu-me de les illes ¿és de debò que eivissa s’ha casat? […] teuladins de la plaça de santa eulari adéu adéu adéu me’n vaig i no sé quan podré tomar a l’illa |
| Elements de l’argumentació:– Lèxic modalitzat: “miserable”, “amargament”, “tenebrós prestigi”, “perplex”,“obscena”.– Canvis en l’enunciació: d’impersonal (“diuen que…”) a primera
persona (“jo escric i espere”). |
Elements de l’argumentació:– Una interrogació -podríem considerar- retòrica.– Comparacions.– Connectors de l’argumentació (contrastivitat).
– Enunciació en primera persona. – La metàfora. |
| Tema:– Parla de l’exili provocat pel franquisme, que pot ser de dos tipus:exterior i interior.– En aquest cas, s’explica com la repressió franquista ha provocat
que els escriptors no afins al règim s’hagin d’amagar. – L’exili, per tant, pot considerar-se com un viatge on qui se’n va s’haurà d’enfrontar a moltes proves i amenaces, gràcies a les quals hi aprendrà molt i espera, algun dia, poder tornar a la seua terra; la seua Ítaca. |
Tema:– Aquests poemes parlen de les illes Balears. Les illes Balears, són,per a Estellés, un lloc molt estimat que conté l’essència de lacultura mediterrània i dels clàssics grecollatins. A més, el poeta
relaciona Mallorca amb una figura referent per a ell i considerada un dels pilars de la literatura catalana de tots els temps. – Pel fet de ser illes, per ser mediterrànies i per ser d’alguna manera la cuna de la cultura catalana a través de Llull, les podem relacionar amb l’illa grega d’Ítaca. – A més, el poeta parla d’elles amb un sentiment d’enyorança i amb el desig de tornar a visitar-les quan pugui, tal i com Ulisses desitja tornar a Ítaca. |
Poema d’Estellés (Antibes) musicat per Maria del Mar Bonet:____http://www.youtube.com/watch?v=bdoLQNtSwac____
4. Avaluació
Avaluació per part de l’alumne |
||||||
| Graella d’avaluació i autoavaluació que ha de contestar l’alumne (amb nom) | Nom i cognoms:Preguntes | Valoració [m’ha agradat…] | ||||
| Molt | Normal | Poc | Gens | Resposta oberta | ||
| 1. Sabries dir cinc característiques dels textos argumentatius? | ||||||
| 2. Sabries explicar la diferència entre un text argumentatiu i una seqüència argumentativa? | ||||||
| 3. Podem trobar elements de l’argumentació en altres tipus de textos no prototípicament argumentatius com ara la poesia? | ||||||
| 4. Explica amb les teues paraules què representa Ítaca. | ||||||
| 5. Has treballat a gust amb els teus companys de grup? | ||||||
| 6. Tens alguna queixa concreta dels teus companys de grup que vulguis fer constar? | ||||||
| 7. De l’1 al 10, quina nota posaries al treball d’aquestes darreres tres sessions sobre l’argumentació? I a la teua professora? | ||||||
| 8. De l’1 al 10, quina nota creus que et mereixes pel treball que has fet durant aquestes darreres tres sessions? | ||||||
| 9. Finalment, de l’1 al 10, quina nota creus que et mereixes pel teu text argumentatiu sobre si la vida es pot comparar amb un viatge i per què que avui has entregat i que has llegit en veu alta? | ||||||
| Graella d’avaluació i d’autoavaluació que ha de respondre l’alumne anònimament | (anònim)Preguntes | Valoració [m’ha agradat…] | ||||
| Molt | Normal | Poc | Gens | Resposta oberta | ||
| 1. T’ha agradat el tema que de la SD: el mite de l’Odissea, és a dir, la vida com un viatge d’aprenentatge? | ||||||
| 2. Has entés de què parlàvem amb aquest concepte metafòric? | ||||||
| 3. T’ha agradat treballar en grup? Per què? | ||||||
| 4. T’han agradat les activitats on s’havia de debatre entre tota la classe? | ||||||
| 5. T’ha quedat algun dubte sobre els textos argumentatius? En cas afirmatiu, escriu-lo aquí. | ||||||
| 6. T’ha quedat algun dubte sobre l’argument de l’Odissea i el que representa aquesta metàfora de la vida com un viatge? En cas afirmatiu, escriu-lo aquí. | ||||||
| 7. Què canviaries del treball que hem fet sobre l’argumentació les darreres tres sessions? | ||||||
| 8. Creus que la professora us ha ajudat prou a fer totes les activitats? | ||||||
| 9. T’has sentit perdut o desorientat en alguna de les activitats que hem fet? En quina o quines? | ||||||
| 10. T’has avorrit en algun moment de les darreres sessions? Quan? | ||||||
| 11. Hi ha algun autor o tema en concret que t’interessi molt i que t’agradaria que féssim servir en les properes classes? Quin? | ||||||
| 12. Què t’agradaria aprendre en les sessions que ens queden de curs? | ||||||
| 13. Que podria millorar la teua professora que creus que faria que les classes fossin millors? | ||||||
Avaluació per part del professor
Graella d’avaluació de la tasca final: un text argumentatiu (expressió escrita)
La tasca final de la SD consisteix en l’elaboració d’un text argumentatiu que cada alumne ha de dur a terme tenint en compte l’estructura que ha de tenir el text i en conseqüència, respectant les tres parts típiques dels textos argumentatius: introducció, desenvolupament i conclusió.
Criteris per avaluar el text argumentatiu
ESTRUCTURA DEL TEXT
| Conté les tres parts típiques dels textos argumentatius | ……. |
| Aquestes parts estan correctament delimitades. [0,5] | |
| Aquestes parts estan confoses. [0,25] | |
| No es poden identificar aquestes tres parts en el text. [0] |
INTRODUCCIÓ
| Conté els elements contextualització, objectius del text i justificació de l’esquema | ….. |
| Aquestes parts estan correctament delimitades. [1] | |
| Aquestes parts estan confoses. [0,5] | |
| No es poden identificar aquestes tres parts en el text. [0] |
CONCLUSIÓ
| Conté els elements de síntesi i d’obertura? | |
| La síntesi recull les millors idees del treball —sense repetir simplement l’esquema— i l’obertura proposa un nou treball. [1] | |
| La síntesi recull les principals idees del treball però no fa més que repetir l’esquema i l’obertura existeix tot i que no es veu clarament la proposta d’un nou treball. [0,5] | |
| No hi ha síntesi ni obertura: ha fet un escrit sui generis. [0] |
ESQUEMA
ARGUMENTACIÓ
| Cada argument està ben justificat? | |
| Tots els arguments estan ben justificats. [2] | |
| Els arguments estan ben justificats, tot i que es podrien rebatre. [1] | |
| Els arguments se rebaten amb gran facilitat o no hi ha cap justificació. [0] | |
| Segueix l’objectiu plantejat en la introducció? | |
| Tots els arguments serveixen per explicar l’objectiu marcat en la introducció. [2] | |
| En general, els objectius serveixen per explicar l’objectiu marcat en a introducció, però de vegades ens perdem en la lectura i no sabem si el que es vol demostrar és l’objectiu principal. [1] | |
| La majoria dela arguments no tenen res a veure amb l’objectiu principal del treball. [0] |
| L’autor modalitza sovint o cada vegada que l’argument no es pot justificar al màxim. [1] | |
| L’autor modalitza de tant en tant i en ocasions comet un error per fer generalitzacions. [0,5] | |
| L’autor no modalitza mai (i poden aparèixer opinions personals sense justificar). [0] |
Puntuació total del text argumentatiu: xx/10
Quantitat de faltes d’ortografia (una falta resta 0,25): xx punts
Puntuació total del treball: xx/10Graella d’avaluació global de la SD
| Excel·lent | Notable | Aprovat | Insuficient | |
| Treball en grup | L’alumne/a ha mantingut una participació activa i col·laborativa en totes les fases del treball en grup. Ha assumit un rol en el grup des del qual ha treballat amb respecte tot ajudant al grup a assolir els objectius en cada activitat | L’alumne/a ha participat activament en la major part de les activitats de grup, tot i que alguna vegada s’ha despistat. No ha generat cap conflicte i ha aportat bones idees per a l’assoliment dels objectius. | L’alumne/a ha tingut una participació intermitent en el grup, amb un rol poc definit, tot i que finalment ha aportat idees per a l’assoliment dels objectius i ha sumat més no ha restat en el resultat final del treball en grup. | L’alumne/a no ha mostrat cap interès envers el seu grup i no ha aportat cap iniciativa en el desenvolupament de les activitats de grup. Ha generat algun conflicte de grup i ha suposat un entrebanc per al treball dels seus companys. |
| Comprensió del concepte metafòric del viatge a Ítaca. | L’alumne/a ha entès perfectament aquesta metàfora. Coneix la seua importància en la tradició literària europea i coneix alguns exemples de la seua influència en diferents produccions artístiques. Sap molt bé connectar la seua experiència vital i la dels seus coneguts amb aquesta metàfora i entén com Ítaca és una meta realment inassolible que funciona com a motivació de vida. Ha entès que l’aprenentatge és, cada vegada més, una qüestió de vida més que no de joventut. | L’alumne/a ha entès el concepte metafòric de la vida com un viatge d’aprenentatge vital d’una manera prou profunda. Sap inferir aquesta metàfora en algunes de les seues realitzacions i influències (en alguns dels poemes d’Estellés, però no en tots). Sap argumentar bastant bé per què la vida és un viatge i pot exemplificar-ho amb exemples diversos de l’experiència pròpia. | L’alumne/a ha entès parcialment aquesta metàfora, però no arriba a identificar-la en les diferents formes en què apareix en la poesia d’Estellés (l’exili i la cultura). Arriba a justificar, almenys en part que la vida és un viatge on no parem d’aprendre, però no acaba de situar el concepte d’Ítaca ni dels perills i obstacles que ens fan aprendre (ciclops, lestrígons, sirenes) | L’alumne/ no ha entès aquesta metàfora. No ha arribat al nivell d’abstracció cognitiva que es requereix o bé no té els coneixements de la llengua i de la cultura catalana suficients per a arribar a copsar aquest concepteE |
| Els textos argumentatius i de les seues característiques | L’alumne/a coneix i domina l’argumentació oral i escrita. El text argumentatiu escrit que ha produït no té errades destacables ni normatives ni en l’argumentació. | L’alumne/a coneix bé les característiques dels textos argumentatius.És capaç d’elaborar textos argumentatius escrits de qualitat | L’alumne/a sap què és un text argumentatiu, coneix algunes de les seues característiques (elements modalitzadors, connectors d’argumentació, estructura tripartida), però té bastants problemes a l’hora d’elaborar-ne un. En general, s’entén la seua tesi, però hi ha algun element contradictori i algunes vacil·lacions en l’ús dels elements articuladors de l’argumentació. | L’alumne/a no sap prou bé què és un text argumentatiu. No sap elaborar-ne un amb unes condicions mínimes de correcció i amb l’ús adient dels elements de l’argumentació. No s’entén la seua tesi, sinó que apareixen idees inconnexes i hi ha incorreccions normatives. |
| Avaluació de les intervencions en els debats (EO) | L’alumne/a és capaç d’argumentar en debats orals d’una manera respectuosa i fluïda, i amb un molt bon domini de la retòrica de l’argumentació que es tradueix en la utilització variada, estructurada i coherent d’arguments. | L’alumne/a és capaç d’argumentar en debats orals amb correcció i utilitzant alguns recursos de l’argumetació amb bastant destresa. | Té algunes dificultats en l’argumentació oral. Parts del seu discurs són incoherents i té poca fluïdesa a l’hora de parlar i poca agilitat per a rebatre idees dels altres. | No és capaç d’argumentar en debats orals en català. Es contradiu sovint en els arguments i no usa es connectors correctament o bé no els usa mai. |
| Avaluació de la tasca final (EE) | Ha elaborat una molt bona tasca final. Utilitza amb destresa els elements de l’argumentació, tot produint un text argumentatiu ben estructurat i on es demostra una coneixença més aprofundida del concepte poètic del viatge vital. L’alumne/a ha copsat la importància d’aquesta idea i ha sabut connectar-la amb la seua experiència personal. | Ha elaborat una tasca final bastant bona on utilitza correctament i estructurada els elements de l’argumentació per justificar la seua idea de la vida com a viatge. | Ha elaborat una tasca final on, tot i haver-hi incorreccions, es demostra l’assoliment mínim exigible dels objectius de la SD. Ha entés el contingut essencial de la metàfora del viatge vital. | No ha elaborat la tasca final o bé l’ha elaborada de manera insuficientmet correcta i on no demostra haver assolit l’objectiu de saber argumentar ni ha entès el tema de la metàfora poètica del viatge vital. |
| Progressió personal | L’alumne/a ha aprofitat al màxim tot el treball en aquesta SD i ha après moltíssim. Els progressos que ha fet en l’elaboració de textos argumentatius sobre temes abstractes són sorprenents. | L’alumne/a ha fet un esforç notable i ha obtingut uns resultats satisfactoris. Ara sap de l’argumentació notablement més que abans d’aquesta SD. | L’alumne/a ha avançat un poc respecte els seus coneixements inicials sobre l’elaboració de textos argumentatius. | L’alumne/a no ha avançat res si tenim en compte el nivell del qual partia. |
| Actitud | Al llarg de tota la SD, l’alumne/a ha mostrat una molt bona actitud: esforç, motivació, col·laboració i respecte. | Al llarg de la SD, l’alumne/a ha mostrat una bona actitud, tot i que ha defallit en algun moment molt concret. | L’actitud de l’alumne/a ha estat acceptable, i millor en alguns casos concrets; una mínima motivació constant i actitud respectuosa. | L’actitud de l’alumne/a necessita millorar: desmotivació, desídia, poca col·laboració i boicot als companys. |
| Observacions | – | – | – | – |
| Valoració global | Molt bé. L’alumne/a ha participat activament i col·laborativa en totes les activitats de la SD. Ha assolit de manera clara es objectius generals i específics d’aquesta SD i ha elaborat una tasca final molt correcta i adequada. | L’alumne/a ha treballat molt bé en algunes parts de la SD i bé en altres. Ha assolit els objectius generals de la SD i alguns dels objectius específics. La seua tasca final ha estat ben elaborada, tot i que amb algunes errades menors. | Bé, però just. L’alumne ha participat en totes o la majoria de les activitats de la SD. Ha assolit alguns dels objectius més importants, però d’altres s’han quedat pel camí. La valoració global és més positiva que negativa, però caldrà que s’esforci més per no patir en l’avaluació final. | Necessita millorar. Cal més esforç i un treball constant. [El professor/a s’haurà de plantejar per què aquest alumne/a no ha assolit els objectius d’aquesta SD per tal de detectar el problema i haurà de pensar estratègies perquè l’alumne/a millor adequades a la seua situació] |
5. Bibliografia i recursos
Recursos per als alumnes
Andrés Estellés, Vicent (1974) “Horacianes”. Obra completa 2. València: Tres i Quatre.
Andrés Estellés, Vicent (1990) “Poemes esparsos”. Obra completa 10. València: Tres i Quatre.
Andrés Estellés, Vicent (1976) “Antibes”. Obra completa 9. València: Tres i Quatre.
Bonet, Maria del Mar. “Antibes” Poema musicat [en línia] <**__http://www.youtube.com/watch?v=bdoLQNtSwac__**> [Consulta: 22-12-2012]
Garí, Joan (2011) “La vida mentrimentres”. Ofici de lector(blog de ressenyes literàries de Joan Garí) [en línia] <http://oficidelector.blogspot.com/2011/11/la-vida-mentrimentres.html> [Consulta: 22-12-2012]
Llach, Lluís. “Ítaca” poema musicat [en línia] <**__http://www.youtube.com/watch?v=OaXfvhogecw__**> [Consulta: 22-12-2012]
Riba, Carles (1911) “Ítaca” [Traducció del poema de Konstantínos Kavafis]
Recursos per al professor
Currículum de Llengua i literatura de 4rt d’ESO [continguts extrets de__http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d5234a10-5b77-4215-9938-d481d0ad28d2/llengues_eso.pdf__ per al quart curs de l’ESO]
– Presentació a Slideshare Els textos argumentatius. Autor: sabi8 [en línia] <http://www.slideshare.net/sabi8> [Consulta: 24-12-2012]
Referències de les imatges usades
http://mayores.uji.es/blogs/2009-iib-b/category/general/
http://mirandodesdeeltercerpiso.blogspot.com.es/2010/07/navegar.html