Presentació
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és especialment conegut pels seus poemes de caire cívic i per la seua poesia més referencial, és a dir, per aquells poemes on parla de coses quotidianes de la seua vida i de la seua terra. En aquest sentit, el poeta de Burjassot va deixar als valencians una herència en forma de Mural del País Valencià (1996). Aquesta obra és un conjunt de tres volums que alberga més de mil poemes que parlen de la geografia, la natura, les arts i la història dels valencians. Aquesta idea l’havia manllevada de l’homenatge que Pablo Neruda va fer als territoris hispanoamericans en forma de Canto General (1950).
Dins del Mural del País Valencià també es parla de la nostra benvolguda Serra d’Espadà, i és això el que interessa en aquesta tasca. Aquesta Cacera del tresor ha estat dissenyada des de la perspectiva de la programació integrada entre diverses matèries. En aquest cas, es tracta de treballar simultàniament continguts de Valencià: Llengua i Imatge, i de Coneixement del Medi. Quant al nivell, aquesta Cacera del tresor ha estat dissenyada per alumnes de primer i segon d’ESO.
Els poemes que han de llegir els alumnes es troben al final d’aquesta entrada, numerats de l’1 al 7. Aquest no és l’ordre natural dels poemes en l’obra d’Estellés, sinó que els hem cercat, extret i agrupat expressament per dissenyar aquesta Cerca del tresor. La primera part, poema 1, és un poema que parla del riu Millars, eix vertebrador de la Serra d’Espadà. La segona part, poemes 2, 3, 4 i 5, són els pobles de la Serra d’Espadà que apareixen en els versos estellesians i que parlen expressament d’un paisatge rural relacionable amb el Parc Natural objecte d’aquesta tasca. En darrer lloc, els poemes 6 i 7 són dos poemes d’Estellés dedicats expressament a la Serra d’Espadà, atès que aquest mateix topònim es troba en el títol d’ambdós poemes.
Així doncs, es treballaran continguts de Coneixement del Medi (geografia, tipus d’agricultura, productes agrícoles, història i territori) i alhora coneixements de llengua i de literatura (el sentit figurat, sinònims, referències toponímiques i també referències a elements de la realitat lligada a un territori concret).
Introducció
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és el poeta valencià més important dels darrers cinc-cents anys. Estellés s’estimava molt la seua terra: el País Valencià. És per això que va escriure el Mural del País Valencià, un recull de més de dos mil poemes on parla de la immensa majoria de pobles, muntanyes i rius del País Valencià. En aquesta Cerca del tresor, vos proposem que investigueu sobre els poemes que Vicent Andrés Estellés va dedicar a la Serra d’Espadà. Per a això, caldrà contestar les següents preguntes. Quan ho hàgeu fet, estareu preparats per contestar la gran pregunta final. Vinga!
Preguntes
Instruccions: llegiu els poemes següents escrits per Vicent Andrés Estellés que parlen sobre la Serra d’Espadà i contesteu les preguntes proposades (podeu consultar Google els llocs Web que s’especifiquen després de les preguntes).
Poema 1:
-
Hi apareix algun riu? Quin? Per quines localitats passa aquest riu (enumera-les)?
-
Per què el poeta qualifica el Millars com “fil de cosir”? Quina relació pot tenir la denominació “clares síl·labes” amb el riu?
Poemes 2, 3, 4 i 5:
-
Quins pobles apareixen en aquests quatre poemes?
-
A quina comarca o comarques pertanyen aquests pobles?
-
A quin Parc Natural i massís muntanyenc valencià pertanyen aquests pobles?
-
En el poema 2, el vers “aquell glop de verds a la vorera,” a quin tipus de paisatge ens remet, humit o sec?
-
Quins noms d’aliments apareixen en els poemes? Dels aliments que apareixen, els que són fruits, a quin tipus de cultiu pertanyen, secà o regadiu?
-
En el poema 3, a quin tipus de cultiu dels dos esmentats en la pregunta anterior fa referència el primer vers (“saltant bancals, per damunt l’aspra terra”)?
-
Què és un aljub? (poema 4)
-
En el poema 5, a quina edificació antiga pot fer referència el vers “torre del jorn que albira el temps que ve” (recordeu de quin poble parla el poema)?
Poemes 6 i 7:
-
Quin és el producte agrícola estrella de la Serra d’Espadà segons aquests poemes d’Estellés?
-
En el poema 7, què és un bocoi? Amb quin tipus de producte agrícola es relaciona el bocoi? Trobeu alguna marca comercial amb aquest nom? Quin tipus de producte denomina? On es produeix aquest producte?
-
Què és l’oliva del cuquello?
-
Per què creieu que el setè poema comença amb els dos versos “veig la serra de l’oli, / de l’oliva trencada”?
-
A quin producte fa referència el vers del poema 7 “el capitell final de l’amanida” (explica-ho)? Què volen dir els darrers dos versos del poema 7 (“canta l’oli, rebota / pels graons de la història”)?
Llocs Web que podeu consultar per contestar les preguntes
-
Viquipèdia (cercar a través de Google)
-
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) http://dlc.iec.cat/results.asp
-
http://www.originalcv.es/vinos/vt-castellon/arrelsdebocoivtcastellon.html
-
http://www.bodegadevinos.es/Nuestras-Bodegas/Cooperativa-Benlloch
La gran pregunta
Després de tot el que has vist, resumeix breument (en una frase o dues) la resposta a la següent qüestió: quins elements representen la Serra d’Espadà segons Vicent Andrés Estellés?
Avaluació
|
Molt bé |
Correcte |
Necessita millorar |
| He llegit tots els poemes més d’una vegada. | He llegit els poemes almenys una vegada. | No he llegit tots els poemes sencers per contestar les preguntes. |
| He contestat totes les preguntes. | M’he deixat dues o menys preguntes per contestar. | M’he deixat dues o més preguntes per contestar. |
| Les meues respostes estan ben redactades (menys de 5 faltes ortogràfiques diferents en total). | Les meues respostes estaven acceptablement redactades (entre 6 i 14 faltes ortogràfiques diferents en total). | Les meues preguntes no estan ben redactades (més de 15 faltes ortogràfiques diferents en total). |
| He sabut contestar de manera justificada les preguntes sobre els poemes. | He sabut explicar de manera justificada les preguntes sobre els poemes, tot i que no en tots els casos. | No he sabut contestar gairebé cap de les preguntes. |
| He sabut trobar la informació per contestar les preguntes en els poemes i en els llocs Web proposats. | Algunes vegades he hagut de consultar llocs Web que no es trobaven en el llistat proposat per contestar les preguntes. | No he consultat els llocs Web proposats per contestar les preguntes, o bé no hi he trobat la informació requerida. |
| He pogut contestar de manera argumentada però sintètica la gran pregunta. | He contestat la gran pregunta, tot i que la resposta ha estat una miqueta massa llarga. | No he contestat la gran pregunta o bé l’he contestada però no n’estic satisfet/a del resultat. |
Bibliografia
http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/catala.htm
http://blocs.xtec.cat/tictacaula/webquests/
http://www.slideshare.net/AnaBasterra/gua-para-elaborar-una-secuencia-didctica-28650609
https://sites.google.com/site/rubriquesdinfantilabatxillerat/treball-escrit
Annex: els poemes sobre la Serra d’Espadà
1. Mural del País Valencià (II), p. 595
MILLARS Fil de cosir, aquelles clares síl·labes,
fil de cosir a la porta de casa,
fil de cosir i l’agulla solemne,
el pont gentil i tanta gentilesa.
Me n’aniré i mai no diré on sóc:
me n’aniré, com els rius, vers la lluita.
Us deixaré el testament escrit:
Ameu molt més i més pregonament.
Mural del País Valencià (II)
LA PLANA BAIXA
2. AÍN (p. 72)
Perquè has cregut, perquè has perseverat
i perquè creus i encara perseveres,
pel front altiu i la sang combativa,
per aquell glop de verds a la vorera,
per un matí de precursora llum
et dic a tu i cante la cistella
on han florit olives i raïm,
on creix el pa com sentiment de pàtria.
3. L’ALCÚDIA DE VEO (p. 72)
Saltant bancals, per damunt l’aspra terra
vers un destí lluminós de castells,
guaitant, guaitant, vetllant el foc solemne,
com foradant amb els ulls les tenebres,
com assetjant els passos de la llum,
encara véns amb l’ègloga als teus braços,
bucòlic bé, combativa esperança,
amb un gresol on es socarra l’oli.
4. ARTANA (p. 73)
Vent de ponent que marceix les collites!
El drap al pal, hem de lluitar, germans!
Ens vénen veus des de l’aljub del temps!
Ens vénen veus de fondària, d’anys!
Per un amor, per l’ombra clivellada.
Antics guerrers, apostolats de còdols.
Tots els metalls ressonants de la lluita!
Passarà el temps i veuran recobrat
aquest país que ens estimem tantíssim.
5. ESLIDA (p. 73-74)
Aventurant el dia i l’ametller,
comprometent les andanes propícies,
pujant al cim per aixecar l’escut,
torre del jorn que albira el temps que ve!
Els aspres dons, els dons durs i de sucre,
l’oli content, l’escudella que balla,
has arribat al cimal i segueixes
camins del vent sense fronteres, clàssic!
6. Mural del País Valencià (I), p. 240
SERRA D’ESPADÀ (1)
Damunt tota la terra.
Que ningú no toque aquest foli
damunt tota la terra.
Oh lenta gota d’oli
damunt tota la terra.
Aquest oli serà el meu oli
damunt tota la terra.
Llarga i lenta ve la serra
pel camí de l’olivera.
Llarga i lenta ve la terra
sobre nits de calaveres
damunt tota la terra.
7. Mural del País Valencià (I), p. 241-242
SERRA D’ESPADÀ (2)
Veig la serra de l’oli,
de l’oliva trencada,
de l’apretada oliva del cuquello,
les herbes aromàtiques,
les velles oliveres,
condició de plata d’unes fulles,
escolte la remor
benigna d’uns bocois,
la verda lentitud litúrgica de l’oli,
una benignitat,
una sabor també,
el capitell final de l’amanida,
o l’agrupació
darrera de l’arròs.
Oh serra d’Espadà, oh pàtria de l’oli,
com faré el teu elogi,
com enumeraré
el festiu litoral d’il·lustres principats,
les teues criatures
que recorren el món i es multipliquen,
el teu ferruginós
metall, corona i ceptre,
la teua antiga i digna monarquia?
Pobles socarrats, pobles.
Un ditet d’oli per al forrellat.
Dins la tasseta d’oli,
navega, perdurable, la memòria
remota dels difunts.
Canta l’oli, rebota
pels graons de la història.
Veig la breu esveltesa grega de l’olivera.
L’oli coneix el món casa per casa,
família a família,
propicia a la taula el principi del goig.
Lentament assegura
secretes lleugereses.
Oh serra d’Espadà, cançó de l’oli,
imperi de Tirant i Carmesina,
vaixells plens de bocois, lluminosos de cànters,
pa amb oli i sal, festivitat dels pobres!