Proposta d’exercicis per a l’ensenyament de la llengua amb el corpus poètic estellesià digitalitzat

Aquests exercicis estan pensats fonamentalment per treballar amb eines de cerca en corpus lingüístics etiquetats. Tanmateix, es poden adaptar a eines de cerca en corpus lngüítics no etiquetats. En aquest segon cas, ens podria servir com eina de cerca el mateix Word o bé l’Adobe, ja que ens permeten cercar paraules i combinacions de paraules consecutives en un text. Per a fer servir aquestes dues eines seria necessari tenir tots els poemes en un mateix document (.doc o .pdf).

Sintaxi

a. El complement del nom: el complement situat a la dreta d’un substantiu s’anomena complement del nom. Aquest pot ser un adjectiu o un complement preposicional (preposició + sintagma nominal). Cerca els mots amor i mort en el corpus estellesià i escriu almenys tres casos de cada tipus per a cadascun dels substantius:1

 

CN = adjectiu

amor

amor

amor

CN = sintagma preposicional

amor

amor

amor

CN = adjectiu

mort

mort

mort

CN= sintagma preposicional

mort

mort

mort

 

Figura 56. Quadre per a l’exercici 1 de sintaxi amb LC.

b. Estudi del complement predicatiu: el complement predicatiu és un element gramatical que qualifica alhora el subjecte i el predicat. Té forma d’adjectiu però la seua funció és entre complement del nom i complement del verb, és a dir, entre adjectiu i adverbi, tot i que té forma d’adjectiu, com hem dit.

Cerca en el corpus tots els adjectius i identifica almenys cinc casos on l’adjectiu actue com un complement predicatiu (nota que en la majoria dels casos funcionarà com complement del nom). Cerca també un cas equivalent on aquest adjectiu faça de complement del nom:2

adjectiu

funció de complement del nom

funció de complement predicatiu

Figura 57. Quadre per a l’exercici 2 de sintaxi amb LC.

c. El complement de règim verbal: cerca en el corpus estellesià les aparicions des preposicións de i a i anota a continuació cinc verbs que solen anar davant de de i uns altres cinc que solen anar davant de a. Anota els cinc exemples de complement de règim verbal (CRV) que acompanyen les aparicions de cadascuna de les preposicions.3

 

Verb (en infinitiu)

Preposició

CRV

de

de

de

de

de

a

a

a

a

a

 

Figura 58. Quadre per a l’exercici 3 de sintaxi amb LC.

Lèxic

a. Cerca en el corpus les següents paraules: [vendre] iguales, alcavor, ací, aguaites, aixovar, alabar, alcavor, algep, fotut, mamella, puta, bufat, bufes i pixum. Es tracta de mots marcats dialectalment o bé molt col·loquials i per això moltes vegades no coneixeràs el seu significat perquè és molt local. Has de cercar en el corpus aquests mots o expressions i tractar d’entendre’ls segons els contextos en què apareixen en la poesia d’Estellés. Escriu almenys un sinònim per a cada mot o expressió.

b. Connectors: a continuació tens un llistat de connectors que apareixen en el corpus estellesià. Cerca’ls i classifica’ls en el següent quadre segons el seu significat: car, emperò, doncs, però, tanmateix, perquè i llavors.4

 

Causals

Contrastius

Adversatius

Consecutius

 

Figura 59. Quadre per a l’exercici 1 de lèxic amb LC.

c. (Morfosintaxi) De vegades els poetes s’inventen paraules. És una llicència artística que es poden permetre els escriptors, però no nosaltres. Estellés ho fa algunes vegades en el cas dels adverbis acabats en –ment. Cerca en el corpus la terminació -ment i, dels adverbis en –ment que t’apareixeran, copia’n ací almenys cinc que no apareguen en el DIEC2. Copia’ls amb el seu cotext (el vers sencer). Després d’haver emplenat el quadre, contesta a la següent pregunta: quins elements lèxics calen per a la formació dels adverbis en -ment?5

  • Adjectiu masculí + -ment

  • Adjectiu femení + -ment

  • Substantiu + -ment

 

L’adverbi inventat (no apareix en el DIEC2)

El cotext d’aparició

 

Figura 60. Quadre per a l’exercici 2 de lèxic amb LC.

Col·locacions

a. Cerca el mot “Déu” en el corpus i identifica les aparicions en què aquest mot forma part d’una expressió fraseològica. Escriu-les a continuació. Fes el mateix amb els mots “mort”, “amor” i “sant”. Hi haurà casos d’expressions fraseològiques que inclouran més d’un d’aquests mots. Hi haurà altres casos que són col·locacions en la poesia d’Estellés però que no ho són en l’ús general de la llengua. Esmenta’ls també.6

b. A continuació tens dues columnes, una amb noms (esquerra) i una amb adjectius (dreta). Cerca aquestes paraules en el corpus estellesià i relaciona cada nom amb un substantiu de la columna de la dreta segons formen una col·locació en el corpus estellesià. De vegades pot ser que les dues paraules vagen sovint a prop en els versos d’Estellés però no pegades, sinó amb alguna paraula enmig (cluster), però això també s’ha de tenir en compte per a resoldre l’exercici.7

 

Noms

Adjectius

Tramvia/tramvies

Amor

Pell

Groc/grocs

Brusc

Cereal

 

Figura 61. Quadre per a l’exercici 1 de col·locacions amb LC.

c. Cerca els següents verbs en el corpus estellesià: anar, haver, ésser, patir, assumir i estimar. Després d’haver analitzat els seus contextos d’aparició (almenys en vint-i-cinc aparicions de cada verb), classifica’ls en el següent quadre, segons si tenen moltes possibilitats combinatòries (més de 15), poques (menys de 5) o una quantitat intermèdia (entre 5 i 15).8

d. Hi ha casos en que el poeta subverteix el significat d’una expressió fraseològica amb finalitats poètiques/estètiques. Busca les següents expressions en el text, localitza el seu context d’aparició (el vers anterior i el posterior) i escriu quina és l’expressió fraseològica original que s’ha subvertit:9

 

Expressió fraseològica subvertida

Expressió fraseològica original

Un amor per a tota la mort

Plantar cara a la vida

Por de tot l’any

Cuixes a l’aire

Volves de llum

Solcar la nit

Sis dotzenes de putes en cofí

Barba de mil dies

Coralls en rama

Els pobres també pequen

Nit endins

 

Figura 62. Quadre per a l’exercici 2 de col·locacions amb LC.

1 Objectius: identificar el complement del nom i conèixer els tipus de sintagma que poden fer aquesta funció (adverbial i preposicional). Conèixer un tret estilístic estellesià com és l’estructura metonímica “un + amor + sintagma preposicional introduït per de” o bé “una + mort + sintagma preposicional introduït per de”.

2 Objectius: identificar el complement predicatiu i distingir-lo del complement del nom. Conèixer la funció destacada del complement predicatiu en l’estil estellesià.

3 Objectiu: identificar els complements de règim verbal.

4Objectiu: conèixer connectors poc usuals en la llengua estàndard i conèixer en general la funció dels connectors que apareixen en els versos d’Estellés.

5 Objectiu: aprofundir en el coneixement de la morfosintaxi dels l’adverbis acabats en -ment i conèixer un nou mecanisme de l’estil poètic com és la invenció de noves paraules per mitjà d’una regla lingüística com és la de la formació dels adverbis en -ment (forma femenina de l’adjectiu + -ment).

6Objectius: identificar expressions fraseològiques en un text literari i desmuntar el tòpic que la llengua poètica no té cap relació amb la llengua col·loquial.

7 Objectiu: conèixer algunes de les col·locacions de l’estil poètic estellesià. Entendre que les col·locacions dins de la poesia d’un autor poden no ser-ho també en l’ús general de la llengua i així es crea el seu estil genuí.

8Objectiu: entendre que hi ha verbs que tenen més possibilitats combinatòries i altres que en tenen menys.

9Objectiu: conèixer una figura retòrica que consisteix en la subversió d’una expressió fraseològica de la llengua. Veure com d’aquesta manera, l’expressió fraseològica adquireix un nou sentit metafòric i alhora és un element més que caracteritza l’estil poètic de l’autor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>