Entrevista per al web de Valentúbers

Com és que has tornat a YouTube?

Vaig iniciar el meu canal de YouTube per a penjar vídeos casolans. Després, estant de lectora de català a la Universitat Estatal de São Paulo (USP), el curs 2015-2016, vaig penjar una sèrie de vídeos molt generals sobre llengua i cultura catalanes només amb veu i imatge de presentació de pantalla d’ordinador. Cal dir que la meua primera formació és en Comunicació Audiovisual, que vaig estudiar a l’UJI. Casualment, ja fa uns quatre cursos que hi soc professora de Català per als alumnes d’audiovisuals i de periodisme. Aquesta afició que tinc per la comunicació sempre ha estat ahí. Emperò, els darrers deu anys he estat massa capficada en la carrera universitària, fent tesi, recerca, traient-me oposicions… Bàsicament buscant una manera segura de guanyar-me les garrofes. Ara que ja la tinc, a l’EOI de Castelló, em tornen a passar pel cap antigues aficions i interessos. Un és aquest de la comunicació, que he adaptat al meu ofici, és clar, només puc parlar de coses que domine, com fer classe de valencià. Una altra afició que m’ha tornat i que ací en faig la primícia mundial és la musical. 

«L’afició que tinc per la comunicació sempre ha estat ahí i ara l’he adaptada al meu ofici».

Què és això de la carrera musical?

Ara estic tornant als orígens, podríem dir, i en els meus orígens està indubtablement la música, amb els anys de conservatori de violí i de baixista en grups punk. Ha plogut molt des d’aleshores. Prompte tindreu notícies musicals meues també al canal de YouTube. Ací ho deixe.

«En els meus orígens està indubtablement la música. Prompte en tindreu notícies també al canal de YouTube».

Per què has decidit penjar els teus materials al teu web i explicar-los al teu canal de YouTube?

Per diversos motius. El primer és que hi ha un problema d’accés a models de proves de certificació perquè els examinands tinguen materials per practicar, fet que s’agreujarà a partir d’ara amb la nova part de les proves: la mediació. El segon és que he intentat publicar les materials en editorials de llibres de text i m’he trobat reiteradament o una excusa o un silenci com a resposta. A partir de canals com el de Salva Pérez i pàgines com la de Mònica Richard, se m’ha ocorregut la idea que, tenint pàgina web com tenia i ganes de romancejar, podia difondre els meus materials per aquests canals abans que no deixar-los podrir al calaix. Amb l’ajuda de la dissenyadora i fotògrafa també borrianenca Teresa Torres, m’he tirat a la piscina. A més, com a professora del programa de C1 de valencià en línia impulsat per l’EOI de Castelló, tenir aquests materials em va molt bé per a les meues classes. Així que estic dissenyant el web per a tindre-ho tot a mà per als meus alumnes i alhora oferir-ho a tothom que ho necessite.

«He escrit a diverses editorials de llibres de text i no m’han volgut publicar els meus materials».

Creus que és important expressar-se en valencià a les xarxes socials?

A veure, crec que és important expressar-se com u és. Em sembla molt fals quan algú valencianoparlant s’esforça a expressar-se a les xarxes socials en castellà i es nota que no és la seua llengua. És molt bonic poder expressar-se en la llengua en què es pensa. Jo, per exemple, em sent bastant farsant expressant-me en castellà. Tornant al tema de la música o quan escric poemes o lletres de cançons, em sent molt farsant escrivint-les en castellà. La llengua en què em sent còmoda és el valencià. És important que els que se senten com jo no es canvien al castellà per a comunicar-se per Internet. Important per a ells perquè se sentiran molt més còmodes i autèntics expressant-se en valencià i per als altres perquè trobaran models de referència en valencià de tot tipus d’estils comunicatius i així podrem eixir de l’armari tots els que ens sentim més còmodes o simplement ens agrada parlar en valencià, tant a les xarxes socials com a tot arreu. Quan alumnes meus de periodisme o d’audiovisuals em diuen que són YouTubers però en castellà i ni s’han plantejat ser-ho en valencià, em fa molta pena. Com deia el meu iaio Pepe, més val ser cap de sardina que cua de peix.

«És important expressar-se com u és. Em sembla molt fals quan algú valencianoparlant s’esforça a expressar-se a les xarxes socials en castellà».

Recentment, diversos estudis han apuntat un bon posicionament de la nostra llengua a Internet. Com valores el seu abast?

Ja fa bastant temps que es diu que el català és la vuitena llengua del món amb més vitalitat a Internet. Això es calcula, grosso modo, dividint el nombre de parlants pel nombre d’usuaris de la llengua a Internet. Si tenim en compte que davant del català anirien l’anglès, el xinés, l’espanyol i altres mastodonts lingüístics, el resultat del català és més que ressenyable, gairebé miraculós per a una llengua sense Estat (més enllà de la petita Andorra).

«El resultat del català a Internet és més que ressenyable, gairebé miraculós per a una llengua sense Estat».

La correcció lingüística està renyida amb la naturalitat?

Definitivament, en els àmbits d’ús més col·loquials i des del meu punt de vista, sí. Però també és cert que els grans mestres de la llengua són capaços d’expressar-se amb una correcció lingüística excelsa i alhora semblar naturals. Pense que en això rau la vertadera qualitat estilística. El cas valencià més emblemàtic en aquest sentit és el de la poesia de Vicent Andrés Estellés, de la qual tinc una tesi doctoral i he estudiat tot açò de la llengua i de l’estil. Joan Fuster, Joan Francesc Mira o els mateixos Eugeni Alemany o Amàlia Garrigós, són altres exemples una mica aleatoris del que acabe de dir. 

«En l’àmbit dels mitjans de comunicació, Eugeni Alemany i Amàlia Garrigós són exemples de correcció lingüística i alhora de naturalitat».

Quant al panorama comunicatiu valencià, què aporta la comunitat valentúber?

La comunitat valentúber, de la qual fa ben poc que forme part i estic molt contenta de formar-ne, crec que aporta una plataforma perquè persones que han decidit fer vídeos de YouTube en valencià senten que no estan a soles, que hi ha més personetes que han tingut la mateixa brillant idea i que, vaja, que tots units es fa més força que si cada u rema cap a un costat. Es poden superar més obstacles. Nogensmenys, cal no oblidar que el fet que els YouTubers en valencià troben la necessitat d’unir-se per remar junts és un signe de minorització, ja que als YouTubers en castellà o en portugués, posem per cas, no els toca fer aquest tipus de coses per a fer-se sentir més alt. Ho entenc com un camí cap a la normalització, una bona idea, però no una situació ideal, si és que en cap cas allò ideal existeix.

«Entenc la plataforma Valentúbers com un camí cap a la normalització, una bona idea, però no una situació ideal».

Parlen bé, els nostres valentúbers?

Parlen de categoria. Utilitzen el model de llengua adequat per al tipus de text que produeixen, en aquest cas, el gènere vídeo de YouTube. Què pensaríem si escoltem el Rubius o Dulceida parlant en un castellà de telenotícies de La 1? Doncs pensaríem que està fora de lloc. El mateix pensaríem si Miss Tagless o Pepiu de Castellar parlaren com la presentadora del telenotícies del migdia d’À Punt o com les presentadores de La qüestió. Com explique a classe i en els meus vídeos, cada situació comunicativa té el seu model de llengua i estil adequats. No podem passar amb una màquina d’aplanar i fer que tota la llengua siga estàndard, això seria empobrir-la. Òbviament en el meu canal i per als meus seguidors que vullguen aprendre valencià i aprovar un examen de C1 o de C2, he de parlar formal, estàndard, i oferir una llengua adequada per al context examen de C1 i de C2 de valencià, però això no vol dir que sempre s’haja de parlar així, tot el contrari. Tinc un article recent en què parle d’aquesta problemàtica: quina mena de Frankenstein de hip-hop en valencià tindríem si fora perfectament normatiu i estàndard, o és que Jay Z, Médine o la Mala Rodríguez parlen una llengua fina i apta per a la tele? Òbviament no. Ací s’engrunsaria l’estèril polèmica del “cumpleanys” de Rosalia. Allò autèntic està renyit, de vegades, amb allò normatiu. Aquest tipus de preguntes no se les fan en les llengües no minoritzades i això és indicatiu d’algun trauma molt nostrat.

«No podem passar amb una màquina d’aplanar i fer que tota la llengua siga estàndard, això seria empobrir-la».

Quins canals de YouTube segueixes?

Ui, jo soc molt friqui. Ara, el meu company i jo estem estudiant la carrera de filosofia i ens hem enganxat a un jove filòsof YouTuber, Ernesto Castro. Seguim canals de Filosofia de la UNED, The School of Life, Academia Play, que són animacions històriques… Després, alguns tutorials de tocar la guitarra, alguns de ioga, un de tècnica de paddle surf, un de divulgació científica que es diu CdeCiencia i algunes valentúbers molt parides com Miss Tagless, Nina Baiferr, que m’agrada el seu rotllo amb l’ukelele, les entrevistes d’Emma Tomàs i el gran i gegant Xavi Castillo amb el canal de Pot de Plom (tot i que ara està un poc inactiu). Ja veieu que soc bastant eclèctica o, dit d’una altra manera, soc un cul de mal assiento

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *