Tasca

Duració.: 30 minuts

Tot seguit, t’envie les instruccions de la tasca que has de fer. Altres alumnes tindran altres instruccions diferents. Ho he explicat en el Youtube Directe d’avui també.

Poema d’Ausiàs March

"La gran dolor que llengua no pot dir"

La gran dolor que llengua no pot dir

del qui·s veu mort e no sap on irà

(no sab sson Déu si per a si·l volrrà

o si ‘n l’imfern lo volrrà sebollir):

semblant dolor lo meu esperit sent,

no sabent què de vós Déus à ordenat,

car vostre bé ho mal a mi és dat,

del que aureu jo·n sseré sofirent.

Tu, esperit, qui as fet partiment,

ab aquell cos qual he yo tant amat,

veges a mi qui só passionat.

Duptant estich fer-te rahonament:

lo lloch hon est me farà cambiar

d’enteniment de ço que·t volrè dir;

goig o tristor per tu he yo complir,

en tu està quant Déu me volrà dar.

Com pots observar, aquest poema està escrit en un llenguatge antic o arcaic. El que has de fer és reescriure’l segons tu l’interpretes, amb les teues paraules modernes. Pots mantindre la forma en vers o redactar-lo en prosa. M’has d’enviar la teua adaptació del poema a la llengua actual per correu electrònic al mateix correu des del qual t’estic escrivint.

Es tracta d’un exercici breu que et servirà per practicar la mediació.

Adequar varietat diacrònica (arcaic->estàndard)