Poema mare nostra de Dolors Miquel:

Mare meva, que no ni sé on ets,
de qui només en tinc el nom…

Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l'epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci's la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l'amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d'ells
pels segles dels segles,
Vagina.

Anem…

Com pots observar, aquest poema està escrit en un llenguatge vulgar o obscè. El que has de fer és reescriure’l perquè sone sense paraules fora de lloc, sense obscenitats i dins dels paràmetres socials permesos. Pots mantindre la forma en vers o redactar-lo en prosa. M'has d'enviar per correu electrònic el teu poema adaptat a l'estàndard.

Es tracta d’un exercici breu que et servirà per practicar la mediació.