Benvingudes i benvinguts a aquest nou post del blog, en què vos parle de la meua estada postdoctoral a Lisboa, que va tindre lloc entre els mesos de febrer i abril de 2025. Han sigut uns mesos molt intensos i enriquidors, tant en l’àmbit acadèmic com personal.
He treballat a la Universidade Nova de Lisboa dins del grup de recerca en lingüística que coordina la professora Antónia Coutinho, i he participat activament en diverses activitats formatives i congressos. Per exemple, vaig impartir una classe a l’Escola Superior de Educação amb la professora Carla Teixeira, i vaig formar part de l’organització del VIII Encontro Interações, Meses e Discursos, on vaig intervindre en dues taules rodones: una sobre inclusió i una altra sobre diversitat lingüística i cultural.
Durant aquesta estada també he pogut finalitzar un projecte molt important per a mi: la meua segona tesi doctoral, que presentaré pròximament a la UNED dins del programa de Filosofia, centrada en l’anàlisi de la cançó en valencià com a obra d’art. A més, he enllestit un informe per a la televisió pública valenciana i un llibre coescrit amb el professor Joaquim Dolz, que es titularà Ensenyar llengües al País Valencià i que es publicarà pròximament a la Universitat Jaume I.
Per completar el relat d’aquesta etapa, vos deixe un videoresum amb algunes imatges de Lisboa, els seus paisatges i textures, que han acompanyat els meus dies d’escriptura, lectura i reflexió.
A pesar de tot, no tot han sigut bones notícies. En tornar, vaig patir una situació molt desagradable amb Ryanair a l’aeroport, que em va obligar a tornar en autobús. Va ser una experiència injusta que he volgut denunciar públicament en un vídeo que també compartisc amb vosaltres, perquè pense que és important visibilitzar aquestes pràctiques i defensar els drets de les viatgeres.
Ha sigut una estada molt profitosa, i també molt emotiva. M’he sentit molt ben acollida a Lisboa, he aprés molt de les persones amb qui he compartit camí, i estic segura que aquest vincle amb Portugal continuarà creixent.
Hola! Esteu vives? Ací teniu un Reel assagístic sobre l’estada a Lisboa de què vaig tornar fa poc. Es titula ‘Em falta metodologia’, amb un merescut homenatge a la Shakira de 1998 (no a la que defrauda Hisenda, sempre amb la Carmen Machi inspectora infal·lible; pagueu impostos que, si no, no tindreu qui vos cure els tumors). Queda’t amb qui vullga passar amb tu l’Apocalipsi (amb amor i comprensió). Al final del Reel, teniu un fragment de l’entrevista que vaig fer a la professora Antónia Coutinho, de la Universidade NOVA de Lisboa, experta en lingüística del text i que m’ha acollit a la facultat durant aquests tres mesos. L’entrevista és en portugués, però està subtitulada bilingüe portugués-català (subtítols automàtics d’IA revisats per mi en la mesura dels possibles, tot i que m’ha pogut passar per cap alt algun erroret, no em crucifiqueu per això, que Pasqua ja ha passat). Si sou friquis filòlegs, lingüistes o alumnes meus de Lingüística per a Mestres, teniu l’entrevista sencera en el meu compte secundari de YouTube (Aina M. Palmer, Miscel·lània de coses ràndom):