2025 ha sigut com caure per una pedrera alta dels Pirineus i baixar rodolant fins als peus d’un refugi al costat d’un llac. No sabria explicar-ho millor, però la sensació és comparable a eixa. No crec que ningú arribe a llegir aquest post del meu bloc, o pàgina web, o WordPress o el que botons siga aquest domini que pague cada any des de 2010 i en què vaig acumulant una mena de portfolio-diògenes per a nosequi, sobretot per a mi mateixa i per a alguna persona a qui li agrada descarrilar de les xarxes socials i buscar en la internet de la despoblació, tota en cendres. Segurament, com tot, aquest text també serà engolit per la IA i processat per a donar encara més quartos a algun magnat multimilionari supremacista que vol saber com manipular-nos, aïllar-nos i fer-nos a tots encara una miqueta més fatxes i narcotitzats.
Conxorxa és l’últim disc de Palmer en format de duo kamikaze postromàntic. Adeu, Jordi, adeu cinc anys de vida centrifugada, adeu, nostàlgia de les coses que ja no estan. Conxorxa són vuit cançons transfolk, creades cada una a partir de la combinació d’una idea de cançó tradicional valenciana i d’un beat electrònic (amb l’ajuda d’Àlex Tomàs i de Carles Soler), amb lletres incendiàries que expressen des de la subversió de les lletres tradicionals originals, en alguns casos. En els casos en què la cançó tradicional no tenia lletra, Jordi Palau i una miqueta Aina Monferrer, li’n vàrem fer una a mida. Està tot explicat en Bandcamp: https://palmerrr.bandcamp.com/album/conxorxa
I teniu quatre videoclips de Conxorxa en el nostre canal de YouTube: https://www.youtube.com/channel/UC0JIJsoTfJTHxhTBvpCUmVA
No res, que si algú arriba a aquest post i vol deixar un missatget en una botella enmig de la mar, el llegiré amb el coret encongidet i les galtes salades. Palmer no s’acaba, Palmer es transforma i segueix amb una horda d’amiguis fortis que l’han embolicat d’amor i de força i que no paren de cuidar-me i de cuidar-nos. Seguim i seguirem fins que el que no té sentit deixe de tindre sentit (sí, Spotify fa fàstic, però):
https://open.spotify.com/embed/album/0Lg2GctRreZYRLqO7JzTxL?utm_source=generator
Conxorxa, que ha guanyat el Premi Ovidi al millor disc de música electrònica en valencià 2025, té un format físic que també ha costat molt de parir (disseny de Javi Polo, de Jordi Palau i de mi mateixa):
https://palmer.bigcartel.com/product/vinil-conxorxa
Deixe ací l’entrevista tan bonica que ens va fer Laura Escartí per a Vilaweb quan acabàvem de parir Conxorxa: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-palmer-reapropiar-tradicions-dissidencies/
Amb tot, Palmer segueix i estem fent gira 2025 amb la nova composició de grup. Gràcies a Roser, a Monti, a Miriam i a Aitana per sostindre tot açò després de la bacassà. Gràcies a Jordi per tot el que ha fet per aquest projecte els darrers cinc anys; agraïment infinit per tot el que hem viscut juntis. Gràcies encara ara a les personetes que cuideu Palmer i que heu espentat este catxarro amb rodes per una costera quan no arrancava: Carles, Jaume, Quique, Marta, Javi… Entre totis, hem aconseguit arrancar el motor i encara ens queda combustible per a cremar tot el que faça falta.
Juntis en la conxorxa perquè no hi ha derrota.
Seguirem actualitzant informacions de Palmer en https://www.instagram.com/palmerisme_/
Aksak del món nou: basada en la Dansa dels Llauradors del Sexenni de Morella
Dimonis: basada en els Dimonis de Massalfassar
Seguidilles mamarratxis: basades en les Seguidilles de Castelló de la Plana
Petenera hipotecà: basada en la Petenera de Xàtiva
la Petenera està mala
ja la van a desnonar
la Petenera està mala
ja la van a desnonar
to lo món al seu portal
plantant cara als nacionals
diuen, diuen, que te’n tornes
al teu poble a vevir
diuen, diuen, que te’n tornes
al teu poble a vevir
a una casa on el lloguer
no t’aufegue hasta morir
quien te puso la Sareb
no te puso bien el nombre
quien te puso la Sareb
no te puso bien el nombre
te deberían de haber puesto
la estafadora de pobres
aiaiaiaiaiaiaiaiaiai!
Bunker barraqueta: basada en el Bolero Vell de Xàtiva
Fandango transfolk: basat en el Fandango de Sant Mateu
fandango pide la xusma
fandango se le ha de dar
cuando la xusma lo pide y
cuando la xusma lo pide es que
lo sabe bailar
fandango pide la xusma ay
fandango se le ha de dar
qui mos ha tirat mal d’ull, quan el
mires a la llum, quan el
mires a la llum
pareix una poma amb cucs
pareix una poma amb cucs, colli-
da en lo mes de juny
qui mos ha tirat mal d’ull
quan el mires a la llum
tots em diuen que soc pobre, i jo em
pense que soc ric, i jo em
pense que soc ric,
i a les rues de les calces i
i a les rues de les calces i em tro-
be polls com lo dit
tots em diuen que soc pobre,
i jo em pense que soc ric
no mos fareu famosos, som massa trash
posa-li autotune al fandango, va
no mos fareu virals, no som un decorat
no mos jubilareu, vivim com jubilats
no mos jubilareu, vivim com jubilats
no mos jubilareu, vivim com jubilats!
Si la taronja no se gela: basat en cançons de Borriana i de la Vall d’Uixó de la Fonoteca de Materials
Si la taronja no se gela
les xiques de Borriana
guanyen molts diners
la classe treballaora
de taronja i taulellet
com és barat ho importen
i mos dixen al carrer
l’Albufera de València
i la platja de l’Arenal
la MAT, el PAI i la ZAL i xa
consevol cosa que els posen davant
gigafactoria a Sagunt
tots s’ho miren molt rebé
se creuen que tot són glòries
i s’està molt malament
que s’autoexplote la IA
i les cures les cobrem
perquè entre pitos i flautes
el senyor Juan Roig
mos dixa a tots nets
orri a orri, clemenules en orris!
volem vore a l’amo fet un axiamo!
Nadala del Desert: basada en la Nadala del Desert del Betlem de la Pigà, de Matilde Salvador i Miquel Peris i Segarra
[mare, al Bartolo jo no vull pujar
que han tirat un misto i s’ha encés el pinar]
ecocidi o metamorfosi
entre la fi del món i la fi de mes
quin oratge farà demà?
antropocé salvatge mos fa la mà
capes freàtiques Femwick
milions de vaques, un Auswitch
com els samarucs i la kernera
estem en la llista negra
i entraren a lo matón tirant granaes
dixaren a to lo món en coma mutilaes
volien ficar por i dissoldre però érem múltiples,
infinites… tetes, l’amor no es pot dissoldre
i tindre en compte tots els éssers
que habiten este pla (all eyes on the món sensible)
la vida ben parida no és cap parida
si jo fora tu, m’escaparia (fiuu)
obrim menjaors populars pa llauros sindicals
de comités locals (i obrim les vocals)
des del nostre lloc a la nostra manera
els alçaments de la Terra!
saber ancestral actualitzat (ah ah ah)
que la Terra siga una ZAD (ah ah ah)
la potència és comunal
un graner descomunal
[Milacre, milacre, comença a nevar,
el foc ja s’apaga… companys, a ballar!]