Poema “Nu” d’Eva Baltasar 

La pell és la primera consciència.

La pell dels altres en contacte

amb la pròpia pell és el que activa

el nostre interès pel llenguatge.

Els pocs éssers que estimem

són estimats, sobretot, amb paraules.

Però només la pell els en dona la certesa.

 Com pots observar, aquest poema està escrit en un llenguatge figurat. El que has de fer és reescriure’l segons tu l’interpretes lliurement però en prosa, amb les teues paraules. Dit d’una altra manera, has de passar-lo de llengua poètica a llengua prosaica estàndard.