Archivo de la etiqueta: Borriana

Ressenya sobre Passat en net, de Domènec Marzà: “Dietari d’un borrianenc resident a Barcelona”

Passat en net, darrer premi d’assaig Ciutat de Vila-real, és un dietari que parla de moltes coses, entre elles, del port de Borriana durant el darrer mig segle. El seu escriptor i la ressenyadora comparteixen padrina: Pepita, una de les persones més incansables i generoses del món.

La ressenya es podria referir així:

Monferrer, Aina (2014) “Dietari d’un borrianenc resident a Barcelona”. Buris-ana, 220: 30-31.

La podeu descarregar en pdf aquí:

passat en net

Dibuixar la cançó de la rosa de paper

Aquest és un testimoni d’una recitació a l’aula del poema “Cançó de la rosa de paper” de Vicent Andrés Estellés. L’enregistrament va tenir lloc un dia de maig de 2014 amb els alumnes de 4rt de primària del CEIP Josep Iturbi de Borriana, amb l’inestimable ajuda de tots ells i del seu mestre Salvador Barrientos.

Aquest enregistrament pot ser un bon exemple de domini de la llengua per tots els xiquets i xiquetes que hi participen, digne de tenir en compte per part de tots aquells que duen més de vint-i-cinc anys vivint al País Valencià i encara no parlen la nostra llengua.

El vídeo ha estat penjat també en el blog d’aquesta classe, titulat Les nostres coses.

La mateixa experiència de dibuixar per estrofes el poema de la rosa de paper, es va dur a terme amb els alumnes de primer i de segon de primària del CEIP Vilallonga de Borriana. El següent, és el pòster fet pels alumnes de primer, amb la seua professora Begonya Palmer:

pòster 1r.TD

Aquest altre és el el pòster dels alumnes de segon, amb la professora Jéssica Saborit:

pòster2n.TD

 

 

Art, territori i nou paradigma comunicactiu: un compendi d’artistes borrianencs

portada anuari 2014

He tingut el gust d’escriure sobre el meu poble. Sobre l’art al meu poble, més mirant cap al futur que cap al passat. La tria és subjectiva i de ben segur que no és a gust de tots, encara que he fet el possible per incloure més que no excloure i, per a això, he fet ús de criteris aproximadament objectius. Simplement, es tracta d’un inventari més que queda referit per al futur, no únic i molt millorable. He gaudit amb la seua elaboració.

Es pot citar així:

Monferrer, Aina (2014) “Art, territori i nou paradigma comunicatiu: un compendi d’artistes borrianencs”. Dins: Monferrer, J. R.; Gil, Antoni (eds.) Evolució de la ciutat mitjana valenciana cap al segle xxi. El cas de Borriana. Borriana: Agrupació Borrianenca de Cultura, p. 33-44.

Es pot descarregar en pdf ací l’article, o bé el número sencer de la revista aquí.

Els nostres herois i heroïnes anònims

Hi ha vegades que, místicament, les coses ixen. D’una idea prou inassolible pot, amb l’ajut d’amics, companys i parents, nàixer una joieta que quedarà sempre. No oblidarem el record de tants i tants que van patir la mort dels seus éssers estimats, que van sacrificar les seues vides per amor a uns ideals de democràcia i de llibertat, però jugant-se la vida i el futur dels seus. Es mereixen un homenatge tots ells, que en foren milions i que visqueren (i alguns encara hi viuen) als nostres pobles i que passejaren pels nostres carrers; els seus carrers.

[vimeo http://vimeo.com/6715001]

Curt documental: Cel·les de memòria soterrada

Hi ha vegades que, místicament, les coses ixen. D’una idea prou inassolible pot, amb l’ajut d’amics, companys i parents, nàixer un testimoni audiovisual que quedarà per sempre. No oblidarem el record de tants i tants que van patir la mort dels seus éssers estimats, que varen sacrificar les seues vides per amor a uns ideals de llibertat i que encara avui esperen justícia.