Es pot descarregar l’arxiu en pdf aquí.
I es podria citar, més o menys, així:
Monferrer, Aina (2014) “Sants i vicents en la poesia de Vicent Andrés Estellés (1924-1993)”. Dins: Immaculada Fàbregas, Araceli Alonso, Christian Lagarde, (eds.), Els Països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana : entorn de la matèria de Bretanya i Sant Vicenç Ferrer, Perpignan, Trabucaire, collection Culture catalane/Cultura catalana, pp. 197-213.
Aquest capítol de llibre és fruit de la comunicació presentada en el Vé Col·loqui Internacional de l’Associació Francesa de Catalanistes, celebrat a Lorient (França) “Els Països Catalans i la Bretanya: llengua, patrimoni i identitat”. De fet, aquesta fou el primer congrés en què vaig participar. Vaig presentar una recerca sobre la presència i significació de Sant Vicent Ferrer en la poesia de Vicent Andrés Estellés, que va derivar en un text, més general, sobre l’antropònim Vicent en el vers del burjassoter.
De fet, quant al títol del Col·loqui, una de les figures que sens dubte enllacen la cultura catalana medieval amb la Bretanya francesa és la d’aquest dominic nascut a València l’any 1350 i mort a Gwened l’any 1419. En realitat, Sant Vicent Ferrer és, a hores d’ara, un tema molt perifèric de la meua recerca, que només he tractat en aquest text i en una ressenya, de la qual vaig parlar en una entrada de fa tres anys en aquest bloc, amb el mateix títol que el llibre que s’hi ressenya (Sant Vicent Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció).