Guia didàctica per a veure la pel·lícula Cos mortal (2009)

cosmortal

Abans de veure la pel·lícula

1. Llegiu el poema “Cos mortal”, de Llibre de meravelles:

COS MORTAL
“Si com aquell que és jutjat a mort”
AUSIÀS MARCH.
TRINQUET dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Transits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel
I l’Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

2. Llegiu el primer poema d’Horacianes:

I
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament, eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

3. Llegiu aquest fragment del “Coral romput” de La clau que obri tots els panys (Obra Completa 6):

El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la séquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna.

4. Llegiu el poema de Les acaballes de Catul (Obra Completa 3):

X
Me n’he vingut a morir a Verona,
així com fan, nafrats, els elefants
que amb tristos brams i cansament antic
tornen al lloc de la seua naixença
per a morir, com al ventre matern,
segons m’ha dit un veí que sap molt.
Ha amanegut un jorn com una vela,
alt, com un pi de rodonor solar,
o dreturer, com exemplar xiprer.
Ho mire tot com darrere uns cristalls.
Em note el cor molt petit al seu lloc.
Jo he vingut per a morir només,
i veig, pertot, motius de vida encara.

5. Busqueu informació a la xarxa sobre els següents costums tradicionals del País Valencià i expliqueu breument en què consisteixen (dues o tres línies):
– Els gegants i els cabuts
– El trinquet
– Els colombaires

Durant el visionat de la pel·lícula

Mentre veieu la pel·lícula, estigueu pendents a les següents dades:

1. Fixa’t en els següents personatges:
El protagonista
El poeta argentí boig fanàtic d’Estellés
L’oncle del protagonista, colombaire i aficionat al trinquet

2. Anota en quins moments de la pel·lícula apareixen els quatre poemes que s’han llegit abans de veure-la.

Després de veure la pel·lícula

1. Per què un treballador del servei de neteja de la ciutat de València és el protagonista d’aquesta pel·lícula? Quin sentit pot tenir això en relació amb el poeta i la seua poesia?

2. Ens trobem davant d’una pel·lícula o d’un documental? Dit d’una altra manera, el que es conta és realitat o ficció?

3. Algú podria afirmar que es tracta d’un documental dins d’una ficció. Com ho expliques, això?

4. Què vol dir l’expressió fer volar coloms? Si no ho saps, busca-ho a Internet. Relaciona l’expressió fer volar coloms amb el comportament i el caràcter de l’oncle d’Horaci, el protagonista.

5. Per què el protagonista es diu Horaci? Podeu buscar informació a la xarxa per esclarir aquesta qüestió.

6. Quin paper juga la ciutat de València en la pel·lícula? Els escenaris són interiors o exteriors? L’espai és rural o urbà?

7. Rellegiu el poema “Cos mortal” de Llibre de meravelles: Quina relació té aquest poema amb la pel·lícula? Quina relació poden tindre el el títol del poema i el poema que dóna títol a la pel·lícula amb els coloms i els carrers?

8. Torna a veure ara tres fragments de la pel·lícula i reflexiona-hi:

00:20:07 L’oncle d’Horaci pinta amb fucsina les ales dels coloms. Observa i comenta quins són els elements tradicionals de la cultura valenciana que es plasmen en aquesta pel·lícula i per què.

00:59:00 Escena on Roman Dalmau, el fanàtic d’Estellés, es torna boig. A quin personatge literari et pot remetre el personatge de Roman Dalmau i el seu embogiment literari? En la pel·lícula, aquest personatge apareix entre els suposats estudiosos estellesians entrevistats. Creus que Dalmau és un personatge real?

01:10:00 L’oncle d’Horaci es disposa a menjar-se un pimentó torrat tallat en tires, que ell mateix ha preparat. A quin poema remet aquesta escena? Pots relacionar açò amb el nom del protagonista de la pel·lícula?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *