En aquest vídeo, faig un comentari i síntesi sobre quins són els llocs fiables de consulta de lèxic, neologismes, gramàtica i altres qüestions de la norma de la llengua estàndard, tant en relació amb l’estàndard valencià com amb el més general estàndard de la llengua catalana.
Cal ser crítics amb les fonts. Algunes de les principals idees del vídeo:
1. Els diccionaris oficials són el DNV de l’AVL i el DIEC2.
2. Els traductors automàtics, com ara Softcatalà i Google Translator NO són fonts prescriptives, només orientatives; poden donar solucions incorrectes per a l’estàndard de la llengua.
3. Els neologismes es consulten al Portal Terminològic Valencià i al Termcat.
4. Només són 100% fiables les fonts derivades de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
5. Seran altament fiables altres fonts públiques com ara els serveis lingüístics i centres d’autoaprenentatge d’institucions oficials com ara les universitats públiques.
6. La resta de fonts són només orientatives, incloent-hi aquest canal de Youtube i els webs, blogs i perfils de Twitter que no siguen oficials dels organismes que acabe d’esmentar. Entre aquest tipus de fonts secundàries, caldrà informar-se molt bé pel que fa a l’autoria (persona o institució) i quin és el seu prestigi o rigorositat en el camp acadèmic i investigador de la llengua catalana.
Alerta amb la postveritat, que no us donen garsa per perdiu!